Relació de fets i correspondència entre La Marinada i l'Ajuntament de Sant Guim de la Plana
OBJECTIUS:
L’objectiu de la següent relació de successos es el d’informar als membres de La Marinada així com a qui li pugui interessar, dels fets i de la correspondència entre l’Ajuntament i La Marinada (entitat organitzadora del pessebre vivent) buscant la màxima transparència en totes les accions.
RELACIÓ DE FETS I CORRESPONDÈNCIA:
Les eleccions municipals van concloure amb el canvi de consistori. Dels quatre membres que el formen hi ha dos regidors amb la trajectòria declarada contraria a La Marinada.
Els membres de La Marinada, al sentir-se assetjats, van demanar a l’Ajuntament tenir una reunió per a donar a conèixer l’estat de motivació dels responsables del muntatge del pessebre i oferir una via d’acord per a seguir fent les activitats, amb l’objectiu principal de poder afrontar el pessebre de la 25ena edició.
Si l’ajuntament mostrava disposició a l’acostament, la podríem traslladar als membres en la assemblea del dia 21 i capgirar la sensació d’abatiment general que es respirava.
Es proposava:
- El reconeixement públic de la tasca realitzada per La Marinada.
- Poder seguir fent ús del Local Social.
- Poder seguir fent l’explotació de la piscina
Resposta de l’alcalde:
- S’ha acabat fer el que ús “passi pels collons”
- S’ha de notar qui és el que mana.
Desprès de varis intents de que entenguessin el que es proposava, la seva posició era de tancats en banda i varem abandonar la reunió.
Al constatar que parlant no avançaríem gens, varem preparar una "proposta" de conveni per escrit i es va entregar a l’Ajuntament.
En el transcurs de la setmana i per cobrir-se les espatlles, l’alcalde va organitzar un ple extraordinari a l’Ajuntament per redactar un escrit de suport al Pessebre i fer públic l’increment del conveni de col·laboració en 500€.
Acte seguit va convocar reunió informativa per tot el poble per explicar-ho.
- Va aprofitar la reunió per desacreditar als membres de La Marinada, incentivant a que alguns veïns, amb vells rancors i enveges poguessin esplaiar-se i atacar a tort i a dret. Veïns que s’han dedicat a criticar i posar traves.
- Va explicar la proposta de cessions que havia fet La Marinada, tergiversant-la i deixant a entendre que hi havia apartats “il•legals”. La nostra era una proposta de màxims, amb el propòsit de que és fessin esmenes i desprès dels retocs, arribar a l’acord.
Desprès de constatar una vegada més que no havíem avançat gens, tot el contrari, i que l’actuació de l’alcalde anava encaminada a l’atac a La Marinada, varem reunir-nos en assemblea general per traslladar la situació a la resta dels membres.
Es va decidir que, amb aquesta situació contraria del consistori, no hi havia capacitat per afrontar el pessebre i que es traslladava la decisió a la resta de membres i a la premsa.
També es va decidir seguir fent activitats durant l’any però no de l’abast del Pessebre.
Els mitjans de comunicació de la província ho van publicar i l’alcalde va passar a l’atac. Dient que érem uns mentiders i que no havíem paït el resultat de les eleccions, que estàvem cansats, desmotivats.
A les poques setmanes va procedir al canvi de pany de la porta inferior i a passar el forrellat (balda) de la resta de portes que podíem tenir clau, impedint l’accés. Era la seva particular manera de sotmetre’ns.
El varem trucar, durant la setmana, varies persones per demanar que obrissin el forrellat. Va exigir que retiréssim el contingut de la plana Web on havíem penjat tota la correspondència.
Al dissabte, al anar a fer els treballs de documentació, ens varem trobar amb la porta principal amb el forrellat passat i amb el pany de la porta de baix canviat. Indignats varem acudir als Mossos d’Esquadra per fer denúncia i que en quedés constància per escrit del que ens estava fent. Tot el material de l’interior del local pertanyia a La Marinada i fins a la data, aquesta havia estat la seu de la nostra associació i clarament ens impedien l’accés intencionadament.
Paral·lelament, es va tenir una reunió amb el Sr. Casoliva del Consell Comarcal i que s’havia ofert públicament per a mediar entre La Marinada i l’Ajuntament. En la reunió es va revisar la proposta de conveni que havia fet per escrit La Marinada a l’Ajuntament i van comentar que els semblava bé i que ho revisarien i encara esperem resposta
Aquest moment va ser francament decebedor ja que, esperàvem recolzament del Consell Comarcal, doncs son ells els responsables de fomentar la cultura a la nostra comarca i van decidir no fer res.
La Marinada va demanar per escrit permís per a poder utilitzar el local el dia 24 de novembre pel sopar de les figures i també per les activitats previstes durant les festes de Nadal (torronada, jocs de taula, documentació del pessebre, cavalcada de Reis, etc...)
Ens va contestar per escrit que permetia l’ús del local pel dia 24 pel sopar de les figures i denegava el permís per la resta de dies, fins el 7 de gener, ja que estava ocupat. Aquesta seria la línia d’actuació de l’Ajuntament a partir d’aquesta data?
L’assetjament a que ens sotmetia era continu, trucades amenaçant que si no trèiem el contingut de la plana web coneixeríem qui era aquest ajuntament, que a males a ell no el guanyava ningú, ... . Quan va tenir coneixement de la denuncia de la porta tancada del local, les trucades amb amenaces van ser insuportables.
En quan a la denúncia va testificar que els forrellats estaven passats degut a un descuit d’un regidor. El local ha seguit estant sempre amb els forrellats tancats.
Al veure que per la línia de la defensa no arribàvem enlloc, varem intentar de nou un acostament, sol·licitant una nova entrevista. Es va proposar cedir en tot: ja no demanàvem seguir explotant la piscina, ja no demanàvem la coordinació del local, sols volíem poder tenir un lloc on reunir-nos. Va contestar posant com a condicions el treure el contingut de la plana web i el retirar la denúncia que havíem posat als Mossos d’Esquadra.
Es va deixar fora de servei la plana Web i es van fer tots els passos per retirar la denúncia fins que va arribar al Jutge i va quedar arxivada i aturada.
Va coincidir la data del sopar de les figures i que havíem previst explicar tot el que passava al membres de l’associació. No va ser possible explicar com estava la situació per no influir en les negociacions i no tancar cap porta a algun acord.
Es va mantenir la reunió i es van plantejar els termes d’un possible acord. Es va quedar que La Marinada organitzava els Reis com havia fet els últims 30 anys i que es posava en el tríptic de l’ajuntament.
Es va preparar una nova proposta de conveni segons tots els termes que s’havien consensuat. Es va demanar que la revises el més ràpidament possible. Ja s’havien acordat els termes en la reunió.
Acte seguit el Sr. Llobet va comunicar per telèfon que no podia estudiar la proposta de conveni i que tenia reclamacions de la piscina. Li varem demanar que les poses per escrit.
Es va preparar el document per la liquidació de l’arrendament de la piscina i es va entrar a l’Ajuntament, on es descomptaven les entrades de les dues jornades de portes obertes de la festa major i que el Sr. Llobet s’havia compromès a pagar.
El Sr. Xavier Riera, que havia estat fins pocs mesos abans, alcalde de la localitat,(durant més de trenta anys), davant de la situació tant depriment que es vivia al poble, va fer un escrit explicant com s’havien construït els diferents equipaments del poble i el paper que hi havia tingut La Marinada. Quedava clarament reflectida l’actuació altruista de La Marinada.
Al veure que no hi havia possibilitat d’acord, ja que qualsevol proposta, per simple que sigues no avançaria, es va decidir trencar relacions de l’Ajuntament.
Havíem tocat fons, no volíem malgastar més temps ni passar més nits sense dormir davant de l’assetjament al que ens estaven sotmeten. Decidirem que amb un petit espai de reunió, com podia ser on teníem l’arxiu de l’entitat, podríem passar, seguir preparant activitats i, també, podríem emprar la sala dels baixos de l’Ajuntament, que es propietat del Bisbat, per fer les activitats durant les festes. Ens havien donat permís per utilitzar aquesta sala.
Es va decidir explicar-ho als membres mitjançant carta, així com a la premsa amb un comunicat, aprofitant aquest també per a recordar que no es feia pessebre aquest any, doncs es rebien multitud de trucades preguntant pel pessebre i havíem estat molt temps sense la nostra pagina web.
El Sr. Llobet ens va comunicar per telèfon que havia decidit que La Marinada no organitzaria els Reis, que ho feia l’Ajuntament.
El Sr. Llobet ens va fer arribar la contesta per escrit de la nostra nova proposta de conveni del dia 10 de desembre, deixant constància del que ens havia avançat per telèfon i que no pensava actuar en cap sentit si abans no es feia efectiu l’arrendament de la piscina i no els facilitàvem l’accés a la comptabilitat de la temporada. També ens va adjuntar la reclamació del manteniment de la piscina indicant una sèrie de reparacions a realitzar.
De totes les reparacions i mancances de manteniment que indicava en el seu escrit, cap d’elles era imputable a La Marinada i així es va indicar a l’escrit d’esmena que es va entrar a l’Ajuntament. Ens reclamava des d’instal·lar un tram de ballat que mai no hi havia estat instal•lat, fer l’enrajolat i plantar la gespa de la zona on l’anterior Ajuntament havia fet una reparació de fuita, treballs en que nosaltres havíem col•laborat. També reclamava la reposició de les aixetes de les dutxes que se’ls hi havien fet malbé a ells degut a les gelades, ja passada la temporada, fins a la reparació dels aspersors que havien trencat al tallar la gespa, també passada la temporada. Vergonyosa la manera d’assetjar-nos pel fet de tenir el poder.
A aquest escrit també es va incloure el detall de la comptabilitat de la temporada, la qual finalitzava amb un saldo en negatiu per La Marinada de 2388€.
Amb aquest escrit d’esmena i justificació de la comptabilitat i l’anterior escrit de liquidació, quedaven els punts pendents amb l’ajuntament tancats.
En quan a les activitats que La Marinada havia previst entre el 25 i el 5 de gener i per les quals l’Ajuntament ja ens havia denegat l’accés al Local, es va repartir follet a les cases del poble indicant quines realitzaríem i que el lloc seria al local del bisbat. La primera activitat era la torronada per la gent de La Marinada la tarda del dia de Nadal.
El mati del dia de Nadal, el Sr. Llobet va trucar indignat prohibint que utilitzéssim aquest espai, argumentant que tot i que era del bisbat, l’accés es feia per un tram de passadís propietat de l’ajuntament, així com tampoc ens donava permís per fer servir el bany. Una vegada més amb l’assetjament, al que malauradament ens té acostumats. Aquesta situació va provocar un cert enrenou a la sortida de l’Església entre la gent del poble i que va motivar a un regidor a aconseguir del Sr. Llobet el permís per fer la torronada al Local. S’havien excedit amb l’assetjament.
El capellà del poble va voler fer de mediador i va parlar amb el Sr. Llobet. Aquest va convèncer al capellà de que nosaltres ja teníem quan volíem el Local del poble i que no entenia que els hi demanéssim al bisbat quan el local social estava sempre a la nostra disposició. Com sempre mentint, manipulant i tergiversant les coses. Varem haver d’anar personalment a ensenyar-li l’escrit, que ens havia fet l’Ajuntament, denegant-nos el local per aquestes dates.
El President de La Marinada Jaume Oliva va anar a trobar al Sr. Llobet per intentar tenir un canvi d’impressions de com es feien les coses e intentar saber on volia anar a parar. Li va dir que s’estava plantejant canviar els panys del cafè, antic ajuntament, on teníem l’arxiu de l’entitat i on els joves tenen un espai per trobar-se i també que informaria de quan ho faria. Li va dir també que fins a Reis, si ho demanàvem per escrit, s’estudiaria deixar-nos el Local per la resta d’activitats. Que a partir de que s’acabés el dipòsit de gasoil de la calefacció del local i que havia pagat La Marinada, el reposaria l’ajuntament fent pagar un tant quan utilitzéssim el Local. També li va dir que no estava d’acord en la forma que es presentava la liquidació de la piscina, que per pagar les entrades de les jornades de portes obertes, volia la relació de persones que havien entrat aquests dies a la piscina, amb nom cognoms i DNI.
El President va reunir part dels membres de La Marinada per explicar la conversa amb el Sr. Llobet i com de malament estava la situació.
Es va decidir tornar a fer una petició per escrit del local pels dies en que l’havia ofert, així com entrar un escrit a l’Ajuntament deixant constància de la nostra opinió de tots els altres temes.
També es va decidir no permetre que l’Ajuntament s’apropiï també de la casa de Cal Serra, casa cedida a La Marinada mitjançant contracte del 2002 i que destinem a escenes del pessebre. Dins del contracte hi ha clàusula que indica que si no es fan activitats relacionades amb el pessebre durant un any, reverteix automàticament a l’Ajuntament. Es va decidir escenificar una part del pessebre, assabentats els mitjans de comunicació i de manera que es compleixi la clàusula del contracte de cessió.
L’Ajuntament, l’endemà de la reunió amb el Sr. Jaume Oliva, va procedir al canvi de panys del Local del Jovent i de l’arxiu general de La Marinada, així com de l’accés des de l’exterior i de la porta interior del local del bisbat als baixos de l’ajuntament. Com sempre, no ha fet cap comunicat indicant la data en que ho realitzaria, no deixant opció a poder enretirar les nostres pertinences ni a indicar com hauríem de procedir a partir d’ara.
Es va enviar carta als membres de l’associació explicant els darrers esdeveniments i convidant-los a la petita representació del pessebre.
En Jaume Oliva, com a president de l’associació, va comunicar a la premsa que aquest any s’organitzaria el pessebre, tant si estava el consistori a favor, com si hi estava en contra. Es va fer comunicat de premsa de l’activitat de Salvem Cal Serra.
El dia 7, quan el Sr. Llobet es va assabentar de l’activitat programada a Cal Serra, fora de si, va anar a casa de la Sra. Mercè Traus, que havia estat la persona que havia entrat per registre a l’ajuntament la liquidació de la temporada de la piscina, a que li signes el conforme li feia la devolució de l’import de la liquidació. Amb crits i amb abús d’autoritat va aconseguir que la Mercè signes el document de devolució de la liquidació. Així no s’han de fer les coses. ¿Que costa enviar una carta certificada, amb un termini de resposta, al President de l’Associació, tal com fan la resta d’Ajuntaments quan volen comunicar quelcom?.
Aquest dia el Sr. Llobet també va entregar carta al President indicant que es retiressin els materials del pessebre i que es guardaven en locals municipals.
Hem procedit a esmenar aquest document de devolució de liquidació, deixant clara la nostra posició.
El President també ha fet arribar carta a l’alcalde per demanar-li on pretén arribar amb la seva actitud.
També hem fet un escrit al Consell Comarcal, per mostrar la nostra decepció i desacord per la falsa informació que donaven, del perquè no s’ha realitzat pessebre a Sant Guim de la Plana i com prenen partit sobre el problema.
Varem estar durant més d’un mes sense notícies, va aparèixer amb un INFORME des de l’ajuntament a Sant Guim de la Plana, el va repartir per totes les cases del municipi, el reparteix a tothom qui pot. N’està molt orgullós del treball realitzat.
L’informe és un atac als membres de l’organització de La Marinada, un munt de falsedats, tergiversacions i acusacions infundades. Amb aquest informe acusa a l’Ajuntament anterior, del que ell va ser durant més de 20 anys Tinent d’Alcalde, d’irregularitats en vers a La Marinada. Acusa a La Marinada de que només decideixen una minoria, de penjar a la plana web insults i falsedats contra la seva persona quan el que hi ha es tota la correspondència, sense excloure res, ... Inclou copies de factures de treballs realitzats per manteniment a la piscina en dates abans de la concessió i donant a entendre que haurien de haver-se’n fet càrrec La Marinada, ... Busca la dissolució de l’associació. Cada vegada estem més units.
Mentrestant ha canviat tots els panys, ha prohibit al Bisbat a que utilitzem la seva sala per poder assajar les caramelles, havent de fer els assajos en un racó de l’església, fugint del fred i amb una acústica inadequada. Si pretén que deixem de fer activitats va totalment equivocat. De totes maneres, és trist que el Bisbat cedeixi a les seves pressions, agafant el camí fàcil, i privant-nos de poder assajar a un espai que mai ocupa ningú.
La Passió de Cervera, entitat també amb problemes amb el respectiu consistori, ens va honrar, solidaritzant-se amb La Marinada, convidant-nos a fer el Pregó de presentació de l’edició de la temporada.
El Sr. Xavier Riera, ex-alcalde del municipi, va respondre a totes les acusacions que li feia, mitjançant escrit també enviat a totes les cases del municipi, demostrant les falsedats de l’informe i deixant al consistori en evidència.
La Marinada va entrar una esmena a l’ajuntament, responent a totes les acusacions que aquests feien, deixant constància de les mentides que el consistori havia escrit en l’informe. L’escrit el varem signar la major part dels habitants del poble, amb noms, cognoms i DNI. En l’esmena fem constar que no volem seguir veient-nos obligats a haver de seguir desmentint mentides. Esperem que no continuen les coses. També li reclamem una rectificació pública de les acusacions infundades-
Es va preparar una introducció i resum de la història de La Marinada i es va repartir a les cases del municipi, junt a l’esmena de La Marinada, amb tots els últims documents.
L’ajuntament, sense avisar, van agafat tot el material del pessebre que estava guardat al magatzem dels vestidors i el van posar al carrer. Entre el material hi havien eines antigues, taules i parades del mercat. Resulta que feia 3 mesos justos que ens havien demanat per escrit que treguessim el material de dit magatzem i tot i que posteriorment els hi havíem contestat amb escrit preguntant que n’havíem de fer del material, el tiren al carrer sense avisar.
Varem rebre escrit de l’alcalde demanant que en un termini de 10 dies treguessim el material de l’arxiu de La Marinada del primer pis de l’antic ajuntament.
Es va demanar per escrit el local local pel dia 24 de maig per fer el sopar de les Caramelles.
L’ajuntament, amb la seva política de carregar-s’ho tot, aquest més de maig va forçar el pany de l’associació de regants, emprant la força i fent-se amb el control. Una associació de regants legalment formada amb membres que treballaven per altruisme i que a partir d’aquesta actitud, no tornaran a moure un dit.
Es va entrar carta a l’ajuntament mostrant desacord amb la forma de procedir i que ens desallotgin de la forma que ho fan.
La secretaria de l’ajuntament va trucar al president per dir-li que en resposta de la petició de fer servir el local pel sopar dels caramellaires, ens facilitaven les claus sempre i quan dipositéssim una fiança de 1000 €.
Es va presentar un escrit de resposta i desacord amb el requeriment de pagar fiances. No es pot admetre que una associació hagi de pagar fiança per accedir a un espai que ha ajudat a edificar, on gairebé tot l’equipament de l’interior és de la seva propietat i fruit de les activitats que ha realitzat durant els més de 30 anys de trajectòria. Ja fa més de 6 mesos que no podem utilitzar el material de la nostra propietat tot i haver-ho demanat per escrit i veient-nos obligats a llogar cadires i taules.
A l’escrit es demana la supressió del requeriment de fiances i que s’estableixi un procediment clar i àgil a seguir cada vegada que es vulgui utilitzar el local. També es demana que es pronuncií si permetrà que es representi el pessebre vivent aquest proper any.
Varem quedar tots per treure el material de la zona de l’antic ajuntament. Es va aprofitar per treure el futbolí de la planta baixa i que va adquirir La Marinada fa dos anys per a l’ús del jovent. El jovent i la quitxalla, des del passat mes de desembre, tampoc hi tenia permesa l’entrada. El Sr. Llobet es va posar fet una fera quan va veure que es retirava el futbolí i ens va amenaçar en trucar als Mossos d’Esquadra. El tornarem quan el jovent tingui l’accés lliure i sense limitacions a l’espai.
A més de juny de 2008 l’associació cultural La Marinada no ha rebut resposta a cap dels punts dels diferents escrits que ha entrat per registre a l’ajuntament des del mes de desembre passat. Havent demanat varies vegades que es concretessin les normes d’ús dels equipaments, havent demanat que ens deixessin entrar al local per poder utilitzar cadires o taules que són de la nostra propietat, ... No es digna ni a respondre una petició entrada per registre, ni enviada per mail ni per fax... Quina mena de persona ens gestiona el poble?
El dissabte 7 de juny al poble es va fer la gran festa per la inauguració de les obres de canvi de tancaments i pintat del local social. L’alcalde va convidar als veïns del municipi i hi van assistir només 12 veïns del poble, la resta indignats van posar pancartes a les façanes preguntant que passava i demanant respostes. El parlament el va fer el president de la Diputació de Lleida Sr. Jaume Gilabert.
Les pancartes dels carrers deien:
- “VOLEM RESPOSTES”,
- “VOLEM PESSEBRE”
- ”PROU ATACS, PROU MENTIDES”
- ”NO HI HA TEMPS PER PARLAR, SI PER INAUGURAR”
Els senyors d’ERC, veient la situació insostenible del poble, van fer un tímid intent de que l’alcalde Josep Llobet recapacités i tornar a començar de zero, i com era de suposar la resposta del Sr. Llobet davant tothom va ser “Ni parlar-ne”.
On anirem a parar?. ¿On ens portarà l’odi i ganes de reprimir que ens té el consistori i les tres cases que els recolzen?
L’endemà de la inauguració el Sr. Llobet va ensenyar la carta que tenia amagada des de feia molt de temps, la que havia estat preparant des del passat mes de desembre, el fer un muntatge per prendre’ns Cal Serra.
Resulta que l’any passat va contractar un notari perquè li fes un acta on es digui que no s’ha fet pessebre la passada edició i poder-se acollir a la clàusula de reversió del contracte de cessió de Cal Serra. També va fer anar a tres veïns del poble a testificar davant de notari, tres veïns amb moltes rancúnies i enveja acumulada. Van testificar que “aquest any no s’ha fet cap acte de representació del pessebre vivent i que tampoc es destina la casa de Cal Serra a activitats del pessebre vivent”. Sabent que fèiem el pessebre a Cal Serra al cap de 3 dies, que hi guardem el material del pessebre, escenes fixes i que havíem fet diferents activitats a Cal Serra.
Ens va fer arribar la carta amb la resolució d’incompliment de clàusula de cessió, dels regidors d’ERC en ple municipal, en que ens informaven de l’acord i ens donaven 15 dies per entregar les claus. ENS HEM QUEDAT SENSE CAL SERRA. Ja no tenim cap lloc on reunir-nos!.
Vam entrar per registre a l’ajuntament esmena a la resolució d’incompliment de clàusula demostrant amb fets el que havíem realitzat el pessebre a Cal Serra, que havíem realitzat activitats relacionades amb el pessebre, que hi havíem fet obres de millora durant l’any per a poder ubicar-hi els vestidors i per les quals havíem rebut una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, etc. Tot això ells ja ho saben però de res serveix.
També vam enviar carta als membres de l’associació per explicar els darrers esdeveniments i donar el programa de les activitats que s’han programat pel mes de juny.
