Relació de fets i correspondència entre La Marinada i l'Ajuntament de Sant Guim de la Plana
OBJECTIUS:
L’objectiu de la següent relació de successos es el d’informar als membres de La Marinada així com a qui li pugui interessar, dels fets i de la correspondència entre l’Ajuntament i La Marinada (entitat organitzadora del pessebre vivent) buscant la màxima transparència en totes les accions.
RELACIÓ DE FETS I CORRESPONDÈNCIA:
Les eleccions municipals van concloure amb el canvi de consistori. Dels quatre membres que el formen hi ha dos regidors amb la trajectòria declarada contraria a La Marinada.
Els membres de La Marinada, al sentir-se assetjats, van demanar a l’Ajuntament tenir una reunió per a donar a conèixer l’estat de motivació dels responsables del muntatge del pessebre i oferir una via d’acord per a seguir fent les activitats, amb l’objectiu principal de poder afrontar el pessebre de la 25ena edició.
Si l’ajuntament mostrava disposició a l’acostament, la podríem traslladar als membres en la assemblea del dia 21 i capgirar la sensació d’abatiment general que es respirava.
Es proposava:
- El reconeixement públic de la tasca realitzada per La Marinada.
- Poder seguir fent ús del Local Social.
- Poder seguir fent l’explotació de la piscina
Resposta de l’alcalde:
- S’ha acabat fer el que ús “passi pels collons”
- S’ha de notar qui és el que mana.
Desprès de varis intents de que entenguessin el que es proposava, la seva posició era de tancats en banda i varem abandonar la reunió.
Al constatar que parlant no avançaríem gens, varem preparar una "proposta" de conveni per escrit i es va entregar a l’Ajuntament.
En el transcurs de la setmana i per cobrir-se les espatlles, l’alcalde va organitzar un ple extraordinari a l’Ajuntament per redactar un escrit de suport al Pessebre i fer públic l’increment del conveni de col·laboració en 500€.
Acte seguit va convocar reunió informativa per tot el poble per explicar-ho.
- Va aprofitar la reunió per desacreditar als membres de La Marinada, incentivant a que alguns veïns, amb vells rancors i enveges poguessin esplaiar-se i atacar a tort i a dret. Veïns que s’han dedicat a criticar i posar traves.
- Va explicar la proposta de cessions que havia fet La Marinada, tergiversant-la i deixant a entendre que hi havia apartats “il•legals”. La nostra era una proposta de màxims, amb el propòsit de que és fessin esmenes i desprès dels retocs, arribar a l’acord.
Desprès de constatar una vegada més que no havíem avançat gens, tot el contrari, i que l’actuació de l’alcalde anava encaminada a l’atac a La Marinada, varem reunir-nos en assemblea general per traslladar la situació a la resta dels membres.
Es va decidir que, amb aquesta situació contraria del consistori, no hi havia capacitat per afrontar el pessebre i que es traslladava la decisió a la resta de membres i a la premsa.
També es va decidir seguir fent activitats durant l’any però no de l’abast del Pessebre.
Els mitjans de comunicació de la província ho van publicar i l’alcalde va passar a l’atac. Dient que érem uns mentiders i que no havíem paït el resultat de les eleccions, que estàvem cansats, desmotivats.
A les poques setmanes va procedir al canvi de pany de la porta inferior i a passar el forrellat (balda) de la resta de portes que podíem tenir clau, impedint l’accés. Era la seva particular manera de sotmetre’ns.
El varem trucar, durant la setmana, varies persones per demanar que obrissin el forrellat. Va exigir que retiréssim el contingut de la plana Web on havíem penjat tota la correspondència.
Al dissabte, al anar a fer els treballs de documentació, ens varem trobar amb la porta principal amb el forrellat passat i amb el pany de la porta de baix canviat. Indignats varem acudir als Mossos d’Esquadra per fer denúncia i que en quedés constància per escrit del que ens estava fent. Tot el material de l’interior del local pertanyia a La Marinada i fins a la data, aquesta havia estat la seu de la nostra associació i clarament ens impedien l’accés intencionadament.
Paral·lelament, es va tenir una reunió amb el Sr. Casoliva del Consell Comarcal i que s’havia ofert públicament per a mediar entre La Marinada i l’Ajuntament. En la reunió es va revisar la proposta de conveni que havia fet per escrit La Marinada a l’Ajuntament i van comentar que els semblava bé i que ho revisarien i encara esperem resposta
Aquest moment va ser francament decebedor ja que, esperàvem recolzament del Consell Comarcal, doncs son ells els responsables de fomentar la cultura a la nostra comarca i van decidir no fer res.
La Marinada va demanar per escrit permís per a poder utilitzar el local el dia 24 de novembre pel sopar de les figures i també per les activitats previstes durant les festes de Nadal (torronada, jocs de taula, documentació del pessebre, cavalcada de Reis, etc...)
Ens va contestar per escrit que permetia l’ús del local pel dia 24 pel sopar de les figures i denegava el permís per la resta de dies, fins el 7 de gener, ja que estava ocupat. Aquesta seria la línia d’actuació de l’Ajuntament a partir d’aquesta data?
L’assetjament a que ens sotmetia era continu, trucades amenaçant que si no trèiem el contingut de la plana web coneixeríem qui era aquest ajuntament, que a males a ell no el guanyava ningú, ... . Quan va tenir coneixement de la denuncia de la porta tancada del local, les trucades amb amenaces van ser insuportables.
En quan a la denúncia va testificar que els forrellats estaven passats degut a un descuit d’un regidor. El local ha seguit estant sempre amb els forrellats tancats.
Al veure que per la línia de la defensa no arribàvem enlloc, varem intentar de nou un acostament, sol·licitant una nova entrevista. Es va proposar cedir en tot: ja no demanàvem seguir explotant la piscina, ja no demanàvem la coordinació del local, sols volíem poder tenir un lloc on reunir-nos. Va contestar posant com a condicions el treure el contingut de la plana web i el retirar la denúncia que havíem posat als Mossos d’Esquadra.
Es va deixar fora de servei la plana Web i es van fer tots els passos per retirar la denúncia fins que va arribar al Jutge i va quedar arxivada i aturada.
Va coincidir la data del sopar de les figures i que havíem previst explicar tot el que passava al membres de l’associació. No va ser possible explicar com estava la situació per no influir en les negociacions i no tancar cap porta a algun acord.
Es va mantenir la reunió i es van plantejar els termes d’un possible acord. Es va quedar que La Marinada organitzava els Reis com havia fet els últims 30 anys i que es posava en el tríptic de l’ajuntament.
Es va preparar una nova proposta de conveni segons tots els termes que s’havien consensuat. Es va demanar que la revises el més ràpidament possible. Ja s’havien acordat els termes en la reunió.
Acte seguit el Sr. Llobet va comunicar per telèfon que no podia estudiar la proposta de conveni i que tenia reclamacions de la piscina. Li varem demanar que les poses per escrit.
Es va preparar el document per la liquidació de l’arrendament de la piscina i es va entrar a l’Ajuntament, on es descomptaven les entrades de les dues jornades de portes obertes de la festa major i que el Sr. Llobet s’havia compromès a pagar.
El Sr. Xavier Riera, que havia estat fins pocs mesos abans, alcalde de la localitat,(durant més de trenta anys), davant de la situació tant depriment que es vivia al poble, va fer un escrit explicant com s’havien construït els diferents equipaments del poble i el paper que hi havia tingut La Marinada. Quedava clarament reflectida l’actuació altruista de La Marinada.
Al veure que no hi havia possibilitat d’acord, ja que qualsevol proposta, per simple que sigues no avançaria, es va decidir trencar relacions de l’Ajuntament.
Havíem tocat fons, no volíem malgastar més temps ni passar més nits sense dormir davant de l’assetjament al que ens estaven sotmeten. Decidirem que amb un petit espai de reunió, com podia ser on teníem l’arxiu de l’entitat, podríem passar, seguir preparant activitats i, també, podríem emprar la sala dels baixos de l’Ajuntament, que es propietat del Bisbat, per fer les activitats durant les festes. Ens havien donat permís per utilitzar aquesta sala.
Es va decidir explicar-ho als membres mitjançant carta, així com a la premsa amb un comunicat, aprofitant aquest també per a recordar que no es feia pessebre aquest any, doncs es rebien multitud de trucades preguntant pel pessebre i havíem estat molt temps sense la nostra pagina web.
El Sr. Llobet ens va comunicar per telèfon que havia decidit que La Marinada no organitzaria els Reis, que ho feia l’Ajuntament.
El Sr. Llobet ens va fer arribar la contesta per escrit de la nostra nova proposta de conveni del dia 10 de desembre, deixant constància del que ens havia avançat per telèfon i que no pensava actuar en cap sentit si abans no es feia efectiu l’arrendament de la piscina i no els facilitàvem l’accés a la comptabilitat de la temporada. També ens va adjuntar la reclamació del manteniment de la piscina indicant una sèrie de reparacions a realitzar.
De totes les reparacions i mancances de manteniment que indicava en el seu escrit, cap d’elles era imputable a La Marinada i així es va indicar a l’escrit d’esmena que es va entrar a l’Ajuntament. Ens reclamava des d’instal·lar un tram de ballat que mai no hi havia estat instal•lat, fer l’enrajolat i plantar la gespa de la zona on l’anterior Ajuntament havia fet una reparació de fuita, treballs en que nosaltres havíem col•laborat. També reclamava la reposició de les aixetes de les dutxes que se’ls hi havien fet malbé a ells degut a les gelades, ja passada la temporada, fins a la reparació dels aspersors que havien trencat al tallar la gespa, també passada la temporada. Vergonyosa la manera d’assetjar-nos pel fet de tenir el poder.
A aquest escrit també es va incloure el detall de la comptabilitat de la temporada, la qual finalitzava amb un saldo en negatiu per La Marinada de 2388€.
Amb aquest escrit d’esmena i justificació de la comptabilitat i l’anterior escrit de liquidació, quedaven els punts pendents amb l’ajuntament tancats.
En quan a les activitats que La Marinada havia previst entre el 25 i el 5 de gener i per les quals l’Ajuntament ja ens havia denegat l’accés al Local, es va repartir follet a les cases del poble indicant quines realitzaríem i que el lloc seria al local del bisbat. La primera activitat era la torronada per la gent de La Marinada la tarda del dia de Nadal.
El mati del dia de Nadal, el Sr. Llobet va trucar indignat prohibint que utilitzéssim aquest espai, argumentant que tot i que era del bisbat, l’accés es feia per un tram de passadís propietat de l’ajuntament, així com tampoc ens donava permís per fer servir el bany. Una vegada més amb l’assetjament, al que malauradament ens té acostumats. Aquesta situació va provocar un cert enrenou a la sortida de l’Església entre la gent del poble i que va motivar a un regidor a aconseguir del Sr. Llobet el permís per fer la torronada al Local. S’havien excedit amb l’assetjament.
El capellà del poble va voler fer de mediador i va parlar amb el Sr. Llobet. Aquest va convèncer al capellà de que nosaltres ja teníem quan volíem el Local del poble i que no entenia que els hi demanéssim al bisbat quan el local social estava sempre a la nostra disposició. Com sempre mentint, manipulant i tergiversant les coses. Varem haver d’anar personalment a ensenyar-li l’escrit, que ens havia fet l’Ajuntament, denegant-nos el local per aquestes dates.
El President de La Marinada Jaume Oliva va anar a trobar al Sr. Llobet per intentar tenir un canvi d’impressions de com es feien les coses e intentar saber on volia anar a parar. Li va dir que s’estava plantejant canviar els panys del cafè, antic ajuntament, on teníem l’arxiu de l’entitat i on els joves tenen un espai per trobar-se i també que informaria de quan ho faria. Li va dir també que fins a Reis, si ho demanàvem per escrit, s’estudiaria deixar-nos el Local per la resta d’activitats. Que a partir de que s’acabés el dipòsit de gasoil de la calefacció del local i que havia pagat La Marinada, el reposaria l’ajuntament fent pagar un tant quan utilitzéssim el Local. També li va dir que no estava d’acord en la forma que es presentava la liquidació de la piscina, que per pagar les entrades de les jornades de portes obertes, volia la relació de persones que havien entrat aquests dies a la piscina, amb nom cognoms i DNI.
El President va reunir part dels membres de La Marinada per explicar la conversa amb el Sr. Llobet i com de malament estava la situació.
Es va decidir tornar a fer una petició per escrit del local pels dies en que l’havia ofert, així com entrar un escrit a l’Ajuntament deixant constància de la nostra opinió de tots els altres temes.
També es va decidir no permetre que l’Ajuntament s’apropiï també de la casa de Cal Serra, casa cedida a La Marinada mitjançant contracte del 2002 i que destinem a escenes del pessebre. Dins del contracte hi ha clàusula que indica que si no es fan activitats relacionades amb el pessebre durant un any, reverteix automàticament a l’Ajuntament. Es va decidir escenificar una part del pessebre, assabentats els mitjans de comunicació i de manera que es compleixi la clàusula del contracte de cessió.
L’Ajuntament, l’endemà de la reunió amb el Sr. Jaume Oliva, va procedir al canvi de panys del Local del Jovent i de l’arxiu general de La Marinada, així com de l’accés des de l’exterior i de la porta interior del local del bisbat als baixos de l’ajuntament. Com sempre, no ha fet cap comunicat indicant la data en que ho realitzaria, no deixant opció a poder enretirar les nostres pertinences ni a indicar com hauríem de procedir a partir d’ara.
Es va enviar carta als membres de l’associació explicant els darrers esdeveniments i convidant-los a la petita representació del pessebre.
En Jaume Oliva, com a president de l’associació, va comunicar a la premsa que aquest any s’organitzaria el pessebre, tant si estava el consistori a favor, com si hi estava en contra. Es va fer comunicat de premsa de l’activitat de Salvem Cal Serra.
El dia 7, quan el Sr. Llobet es va assabentar de l’activitat programada a Cal Serra, fora de si, va anar a casa de la Sra. Mercè Traus, que havia estat la persona que havia entrat per registre a l’ajuntament la liquidació de la temporada de la piscina, a que li signes el conforme li feia la devolució de l’import de la liquidació. Amb crits i amb abús d’autoritat va aconseguir que la Mercè signes el document de devolució de la liquidació. Així no s’han de fer les coses. ¿Que costa enviar una carta certificada, amb un termini de resposta, al President de l’Associació, tal com fan la resta d’Ajuntaments quan volen comunicar quelcom?.
Aquest dia el Sr. Llobet també va entregar carta al President indicant que es retiressin els materials del pessebre i que es guardaven en locals municipals.
Hem procedit a esmenar aquest document de devolució de liquidació, deixant clara la nostra posició.
El President també ha fet arribar carta a l’alcalde per demanar-li on pretén arribar amb la seva actitud.
També hem fet un escrit al Consell Comarcal, per mostrar la nostra decepció i desacord per la falsa informació que donaven, del perquè no s’ha realitzat pessebre a Sant Guim de la Plana i com prenen partit sobre el problema.
Varem estar durant més d’un mes sense notícies, va aparèixer amb un INFORME des de l’ajuntament a Sant Guim de la Plana, el va repartir per totes les cases del municipi, el reparteix a tothom qui pot. N’està molt orgullós del treball realitzat.
L’informe és un atac als membres de l’organització de La Marinada, un munt de falsedats, tergiversacions i acusacions infundades. Amb aquest informe acusa a l’Ajuntament anterior, del que ell va ser durant més de 20 anys Tinent d’Alcalde, d’irregularitats en vers a La Marinada. Acusa a La Marinada de que només decideixen una minoria, de penjar a la plana web insults i falsedats contra la seva persona quan el que hi ha es tota la correspondència, sense excloure res, ... Inclou copies de factures de treballs realitzats per manteniment a la piscina en dates abans de la concessió i donant a entendre que haurien de haver-se’n fet càrrec La Marinada, ... Busca la dissolució de l’associació. Cada vegada estem més units.
Mentrestant ha canviat tots els panys, ha prohibit al Bisbat a que utilitzem la seva sala per poder assajar les caramelles, havent de fer els assajos en un racó de l’església, fugint del fred i amb una acústica inadequada. Si pretén que deixem de fer activitats va totalment equivocat. De totes maneres, és trist que el Bisbat cedeixi a les seves pressions, agafant el camí fàcil, i privant-nos de poder assajar a un espai que mai ocupa ningú.
La Passió de Cervera, entitat també amb problemes amb el respectiu consistori, ens va honrar, solidaritzant-se amb La Marinada, convidant-nos a fer el Pregó de presentació de l’edició de la temporada.
El Sr. Xavier Riera, ex-alcalde del municipi, va respondre a totes les acusacions que li feia, mitjançant escrit també enviat a totes les cases del municipi, demostrant les falsedats de l’informe i deixant al consistori en evidència.
La Marinada va entrar una esmena a l’ajuntament, responent a totes les acusacions que aquests feien, deixant constància de les mentides que el consistori havia escrit en l’informe. L’escrit el varem signar la major part dels habitants del poble, amb noms, cognoms i DNI. En l’esmena fem constar que no volem seguir veient-nos obligats a haver de seguir desmentint mentides. Esperem que no continuen les coses. També li reclamem una rectificació pública de les acusacions infundades-
Es va preparar una introducció i resum de la història de La Marinada i es va repartir a les cases del municipi, junt a l’esmena de La Marinada, amb tots els últims documents.
L’ajuntament, sense avisar, van agafat tot el material del pessebre que estava guardat al magatzem dels vestidors i el van posar al carrer. Entre el material hi havien eines antigues, taules i parades del mercat. Resulta que feia 3 mesos justos que ens havien demanat per escrit que treguessim el material de dit magatzem i tot i que posteriorment els hi havíem contestat amb escrit preguntant que n’havíem de fer del material, el tiren al carrer sense avisar.
Varem rebre escrit de l’alcalde demanant que en un termini de 10 dies treguessim el material de l’arxiu de La Marinada del primer pis de l’antic ajuntament.
Es va demanar per escrit el local local pel dia 24 de maig per fer el sopar de les Caramelles.
L’ajuntament, amb la seva política de carregar-s’ho tot, aquest més de maig va forçar el pany de l’associació de regants, emprant la força i fent-se amb el control. Una associació de regants legalment formada amb membres que treballaven per altruisme i que a partir d’aquesta actitud, no tornaran a moure un dit.
Es va entrar carta a l’ajuntament mostrant desacord amb la forma de procedir i que ens desallotgin de la forma que ho fan.
La secretaria de l’ajuntament va trucar al president per dir-li que en resposta de la petició de fer servir el local pel sopar dels caramellaires, ens facilitaven les claus sempre i quan dipositéssim una fiança de 1000 €.
Es va presentar un escrit de resposta i desacord amb el requeriment de pagar fiances. No es pot admetre que una associació hagi de pagar fiança per accedir a un espai que ha ajudat a edificar, on gairebé tot l’equipament de l’interior és de la seva propietat i fruit de les activitats que ha realitzat durant els més de 30 anys de trajectòria. Ja fa més de 6 mesos que no podem utilitzar el material de la nostra propietat tot i haver-ho demanat per escrit i veient-nos obligats a llogar cadires i taules.
A l’escrit es demana la supressió del requeriment de fiances i que s’estableixi un procediment clar i àgil a seguir cada vegada que es vulgui utilitzar el local. També es demana que es pronuncií si permetrà que es representi el pessebre vivent aquest proper any.
Varem quedar tots per treure el material de la zona de l’antic ajuntament. Es va aprofitar per treure el futbolí de la planta baixa i que va adquirir La Marinada fa dos anys per a l’ús del jovent. El jovent i la quitxalla, des del passat mes de desembre, tampoc hi tenia permesa l’entrada. El Sr. Llobet es va posar fet una fera quan va veure que es retirava el futbolí i ens va amenaçar en trucar als Mossos d’Esquadra. El tornarem quan el jovent tingui l’accés lliure i sense limitacions a l’espai.
A més de juny de 2008 l’associació cultural La Marinada no ha rebut resposta a cap dels punts dels diferents escrits que ha entrat per registre a l’ajuntament des del mes de desembre passat. Havent demanat varies vegades que es concretessin les normes d’ús dels equipaments, havent demanat que ens deixessin entrar al local per poder utilitzar cadires o taules que són de la nostra propietat, ... No es digna ni a respondre una petició entrada per registre, ni enviada per mail ni per fax... Quina mena de persona ens gestiona el poble?
El dissabte 7 de juny al poble es va fer la gran festa per la inauguració de les obres de canvi de tancaments i pintat del local social. L’alcalde va convidar als veïns del municipi i hi van assistir només 12 veïns del poble, la resta indignats van posar pancartes a les façanes preguntant que passava i demanant respostes. El parlament el va fer el president de la Diputació de Lleida Sr. Jaume Gilabert.
Les pancartes dels carrers deien:
- “VOLEM RESPOSTES”,
- “VOLEM PESSEBRE”
- ”PROU ATACS, PROU MENTIDES”
- ”NO HI HA TEMPS PER PARLAR, SI PER INAUGURAR”
Els senyors d’ERC, veient la situació insostenible del poble, van fer un tímid intent de que l’alcalde Josep Llobet recapacités i tornar a començar de zero, i com era de suposar la resposta del Sr. Llobet davant tothom va ser “Ni parlar-ne”.
On anirem a parar?. ¿On ens portarà l’odi i ganes de reprimir que ens té el consistori i les tres cases que els recolzen?
L’endemà de la inauguració el Sr. Llobet va ensenyar la carta que tenia amagada des de feia molt de temps, la que havia estat preparant des del passat mes de desembre, el fer un muntatge per prendre’ns Cal Serra.
Resulta que l’any passat va contractar un notari perquè li fes un acta on es digui que no s’ha fet pessebre la passada edició i poder-se acollir a la clàusula de reversió del contracte de cessió de Cal Serra. També va fer anar a tres veïns del poble a testificar davant de notari, tres veïns amb moltes rancúnies i enveja acumulada. Van testificar que “aquest any no s’ha fet cap acte de representació del pessebre vivent i que tampoc es destina la casa de Cal Serra a activitats del pessebre vivent”. Sabent que fèiem el pessebre a Cal Serra al cap de 3 dies, que hi guardem el material del pessebre, escenes fixes i que havíem fet diferents activitats a Cal Serra.
Ens va fer arribar la carta amb la resolució d’incompliment de clàusula de cessió, dels regidors d’ERC en ple municipal, en que ens informaven de l’acord i ens donaven 15 dies per entregar les claus. ENS HEM QUEDAT SENSE CAL SERRA. Ja no tenim cap lloc on reunir-nos!.
Vam entrar per registre a l’ajuntament esmena a la resolució d’incompliment de clàusula demostrant amb fets el que havíem realitzat el pessebre a Cal Serra, que havíem realitzat activitats relacionades amb el pessebre, que hi havíem fet obres de millora durant l’any per a poder ubicar-hi els vestidors i per les quals havíem rebut una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, etc. Tot això ells ja ho saben però de res serveix.
També vam enviar carta als membres de l’associació per explicar els darrers esdeveniments i donar el programa de les activitats que s’han programat pel mes de juny.
El dia 1-6-08 quan anàvem a Cal Serra per fer una reunió ens vam trobar amb el pany de la porta obstruït i la porta del costat enfonsada. La porta ja feia dies que la forçaven. Vam anar a presentar una denuncia als mossos, doncs les provocacions ja no es poden aguantar més. Vam sospitar del Sr. Agutzil i de que l’ajuntament és el que està al darrera. Es la casa que utilitzem per a reunir-nos habitualment, per manca d’un altre espai i corren rumors que faran tot el possible per fer-nos fora.34 (080601)
El 24 de Juliol del 2008 es va celebrar el Judici degut a la denuncia que varem fer al Sr. Agutzil per sabotatge a cal Serra. El Jutge ho va desestimar, per manca de testimoni. Però si que la jutgessa va veure que hi havia indicis de coacció de l’Ajuntament en vers a la Marinada i va decidir encetar un procés de "diligencies prèvies", per esbrinar el que passa. 41(080724)
Aquest mateix mes es va llogar Cal Xuriguera, ja que a Cal Serra no hi caben més de 30-40 persones i necessitàvem un lloc per reunir-nos i fer les activitats del grup. El Sr. Jaume Alsina fent-se càrrec de la nostra situació, ens va concedir tot el primer any gratuït. Es ha dir, que no començaríem a pagar el lloguer fins el mes de Juliol del 2009. Va ser un gest, al qual nosaltres estem profundament agraïts.
Seguint la decisió presa al gener d’aquest mateix any, de continuar amb el pessebre tant si l’ajuntament volia com si no. El mes d’agost es va presentar a l’Ajuntament una carta comunicant-li els dies de representació i que també celebraríem el 25 aniversari, ja que no s’havia pogut fer la passada edició. També se li comunica el dia d’inici de muntatge i que necessitem les portes obertes del quadre de llums i d’altres llocs on tenim material del pessebre. 38(080802).
També es va comunicar al Consell Comarcal i altres representats de la vida política de la Segarra com al Sr. Cosconera, i altres persones que s’havien ofert a ajudar en el diàleg amb l’Ajuntament com el Sr. Carmel Modol. 39(080812).
Es va comunicar als veïns del poble la decisió presa de tornar a fer pessebre. Al setembre el Sr. Llobet ens va respondre amb una carta plena de incongruències, per un costat semblava aprovar la nostra decisió però per l’altra no i ens llençava una sèrie de retrets sense fonaments. 42(080902)
Tornem contesta a l’Ajuntament, per deixar els punts clars i intentant forçar el diàleg, però amb la condició d’un mediador extern com per exemple el Sr. Carmel Modol el qual s’havia ofert voluntari des de feia temps sense prosperar al negar-se l’ajuntament. També li recordem en tot el que ens sentim atacats.
A l’octubre ens va arribar una notificació des de l’ajuntament demanant-nos la liquidació de les taxes de la piscina dels tres últims anys 2005, 2006, 2007. La nostra indignació va ser molt gran doncs gràcies a la Marinada tenim piscina al poble, la Marinada havia estat la que va pagat l’enrajolar, la depuradora, la caseta del bar, etc. I ha estat la Marinada qui ha fet durant tots els anys el manteniment de les instal·lacions i de l’enjardinament sense demanar res a canvi. L’antic alcalde Sr. Xavier Riera havia fet una carta exposant el seu agraïment a La Marinada pel seu esforç en la construcció i manteniment de la piscina. Li presentem Recurs de Reposició amb les al·legacions i justificacions pertinents. Ens arriba la notificació desestimant les al·legacions presentades per la liquidació de la piscina i que si és vol podem recórrer al Tribunal Contenciós Administratiu. Es decideix no fer recurs al Contenciós Administratiu, ja que el cost d’advocats és molt superior a la quantitat reclamada. La sensació és de completa impotència davant un ajuntament sense escrúpols ni principis.
Es va repartir carta als veïns per informar i recordar el dia en que es començarà amb els preparatius del pessebre i demanant comprensió davant les possibles molèsties.
El dia previst de l’inici del muntatge del pessebre, dissabte dia 18-10-08 ens trobem amb totes les portes tancades, inclús la de on tenim el nostre quadre de llums, sense cap mena d’explicació. Truquem al Sr. Llobet i ens diu que ha enviat una carta urgent on ens demana uns requisits, carta que no havia rebut cap membre de la Marinada. Totes les persones que havíem sacrificat aquest cap de setmana al muntatge del pessebre ens vam quedar sense poder fer feina, un cap de setmana perdut per la negligència d’aquest ajuntament. Com si el nostre temps no valgues per a res. Sols vam poder anar a buscar material que teníem guardat en un magatzem privat i repartir-lo pels carrers del poble, mentre hi va haver llum de dia.
Indignats i preocupats per la falta de temps vam comunicar-ho als Srs. Gilabert, Casoliva, Cosconera, Modol i Busqueta per si podien fer quelcom per ajudar-nos. Ja que creiem que a tots interessa que no es perdi un acte cultural d'aquesta envergadura.
La resposta del Sr. Casoliva, va ser que invitéssim al Sr. Alcalde a la festa del 25 aniversari, que no hi perdríem res.53(081107)
Durant la propera setmana ens va arribar la carta urgent on ens comunicava que havíem de fer una nova sol·licitud, doncs les dos que ja havíem fet no estaven redactades amb la forma protocol·lària adient 47(081016).
I així ho vam fer, l’hi vam presentar el dia 23-10-08 que era el primer dia que hi havia la secretaria, per no perdre més temps i que poguéssim treballar el proper cap de setmana. Sí no era possible treballar aquell cap de setmana, veiem molt just preparar el pessebre i la festa del 25e aniversari.
Vam fer una carta als membres de l’associació per confirmar la decisió, presa al gener, de tornar a fer el pessebre i també per comunicar la data de la festa de celebració del 25 aniversari.
Mentrestant cada dissabte ens trobàvem per muntar el pessebre fèiem el que podíem, als interiors gairebé no hi podíem treballar doncs no hi havia llum ja que ens tenien tancada la porta del quadre de llums. Vam trobar alguns dels espais del pessebre plens de brossa del carrer, de rames seques i altres deixalles. Això ens va indignar doncs vam veure que ho feien expressament per provocar-nos.
El Sr. Llobet va convocar al president de LA MARINADA a una reunió urgent, pel dia 01-11-08. En aquesta reunió va insinuar algunes de les condicions que ens posava si volíem fer el pessebre. L’endemà li vam trucar per telèfon per que ens les passes per escrit, doncs no veiem possible que es pogués demanar aquests requisits a una Associació que l’únic que vol es fer un Pessebre al poble, un pessebre amb molta tradició i que sols aporta beneficis culturals i socials pel poble.
Mentre esperàvem la notificació dels seus requisits per poder fer el pessebre pels carrers del poble, ens va arribar de l’ajuntament la seva decisió irrevocable de prendre’ns Cal Serra, acordat en el ple del dia 16-10-08, en el qual es va revocar el recurs que vam presentar el dia 19-07-08, alegant una vegada mes que no vam fer pessebre. Ja no es pot ser mes cínic per un lloc diuen que volen pessebre i per un altre fan els impossibles per que no es faci.
Com que no ens arribava per escrit els requisits per tal d’obtenir la llicencia d’us dels carrers, fem carta aclarint tots els passos fets per la Marinada des del Agost fins al moment actual i demanant un cop mes que ens passi per escrit els requisits per obtenir permís d’us dels carrers. També li demanem que ens obri la porta del quadres de llums doncs és absolutament necessari tenir llum per poder muntar el pessebre. A més li presentem la factura de la porta que havia estat pagada per la marinada per allotjar el quadre elèctric i que l’ajuntament havia instal·lat pany i tancat; i la carta de l’antic alcalde de com teníem la concessió d’aquest espai per poder-lo utilitzar com a vestuaris del pessebre i com a lloc de control del so i la llum del pessebre. D’aquest lloc ja ens havia fet fora la primavera passada però almenys demanem que ens obri per no tot l’edifici si no sols l’armari del quadre de llums un espai de un metre quadrat, on hi tenim tot el quadre de llums del pessebre que a més és nostre.
Finalment i per mail ens arriba la resolució de l’alcaldia per la llicencia d’us dels carrers. Tot i el nostre total desacord procurem no precipitar-nos i continuar amb els preparatius del pessebre. Procurant refredar la nostra indignació i fer una reflexió.
Li responem que no entenem el perquè d’aquets requisits, però que de totes formes en parlarem el proper cap de setmana en reunió per a tal efecte de la junta, però que ens obri el quadre de llums d’una vegada, si no, no podem treballar.
El dissabte quan el Sr. Vila ens va obrir la porta i vam desmuntar i traslladar el nostre quadre de llums. No volíem dependre més dels capricis del Sr. Alcalde, de si ens obre o no la porta. Tot el quadre el vam passar a Cal Xuriguera, casa que tenim llogada i que és la nostra seu des del juliol d’aquest mateix any.
Segueix el procés judicial per coaccions des del Ajuntament cap a la Marinada, fan un "oferiment d’accions" 50(081103). Això ens dona esperances i pensem que finalment es farà justícia. Però com tothom sap la justícia és molt lenta i a vegades sembla que no hi sigui. Ha passat el temps i no s’ha dit res més al respecte.
Durant aquest dies es parla amb les Associacions de la comarca per si volen participar en la Festa del 25 aniversari, tothom agafa la proposta amb satisfacció, tothom hi vol participar, grallers Els Bufacanyes, castellers Els Margeners, geganters Gegants de Cervera, escola de musica de Guissona Ramon Cisteró escola de dansa de Montse Esteve, musics solistes com les Germanes Ribera o el noi del Cirerer, grups de teatre Encaix i Centre excursionista de Guissona, poetes Jordi Pamias, la Coral de Granyena, correfocs Forces diabòliques de Sanaüja, etc. I els que no actuen també volen col·laborar amb el seu suport en l’organització. Es a dir tenim una resposta magnifica. Tot i que ens assabentem de que el Sr. Llobet amenaça i coacciona a les entitats que volen prendre-hi part. Ens arriben les noticies de pròpia veu, això ja és quelcom impensable en una democràcia, sembla que estiguem en un altra època o en un altre país.
El dia 19-11-08 es va ens fa arribar una carta donant-nos 5 dies per recollir la llicencia d’us comú especial.
Es va esmenar i justificar l’escrit en que ens donava 5 dies per recollir la llicencia, acceptant part de les condicions i rebutjant d’altres. També ens queixàrem de la manera que es lliurava la documentació a la família del president de l’associació, de males maneres i amb coaccions. Es va enviar per correu certificat, ja que el dia d’obertura al públic de finestreta de l’ajuntament era posterior a la data màxima per recollir llicencia.
El dia 24-11-08, el Sr. Llobet va aprofitar per fer una roda de premsa al Consell Comarcal dient que si no anàvem a recollir la llicencia l’endemà dimarts dia 25-11-08, no ens deixaria fer el pessebre ni la festa del 25 aniversari.
Arriba el dia de l’acte de presentació als Estudis Ilerdenses, dimarts dia 25-11-08. Els diaris se’n feien ressò de la roda de premsa del dia anterior de l’alcalde 58(081125). La nostra consigna era presentar la festa del 25 aniversari com el fet principal i no voler entrar en polèmica, tot i el panorama desolador que teníem, ja que el nostre desig era poder celebrar la festa tots junts el millor possible i per tant no volíem enfrontaments amb l’Ajuntament.
El dimecres dia 26-11-08 ens fa arribar una carta on ens amenaça amb els Mossos d’Esquadra i ens dona 24h per retirar tot el material del pessebre que portàvem muntant des de finals d’octubre.
Va encarregar als aparelladors/topògrafs del Consell Comarcal un informe amb plànols i les coordenades de la situació de les escenes muntades del pessebre. Utilitza els diners públics (temps dels funcionaris....) per atacar el pessebre.
En vista de les seves exigències i males maneres, ho fem públic, donem a conèixer les condicions i amenaces a la premsa. La premsa se’n fa ressò i acudeixen tot de medis de comunicació, prems escrita, ràdios, TV, etc.
El dijous dia 27 ens torna a fer una carta on ens torna a notificar la seva resolució de prohibir fer us dels carrers i la prohibició de la festa de 25 aniversari i del pessebre.
I el mateix dia ens convoca a una reunió urgent per l’endemà on hi assistiran l’alcalde, el secretari i el Cap de Mossos. La convocatòria ens tranquil·litza pensant que finalment arribaríem a un acord, vam pensar que havia reflexionat o que al menys l’havien pressionat des de estaments superiors per que arreglés la situació. Tot el contrari, ja que quan el nostre president anava de camí a la reunió el van trucar i va haver de parar-se pel Jutjat de Cervera ja que el Sr. Llobet estava allà i havia cursat una denuncia de desacatament a l’Autoritat i per que es prenguessin Mesures Cautelars per impedir-nos fer la festa. Volia que vinguessin els anti-abalots per impedir-nos fer la festa 62(081128). Aquestes mesures les va desestimar la Jutgessa però si que va acceptar la denuncia pel Desacatament a l’Autoritat. 63(081128)
Es pot fer una reunió amb aquestes premisses?, es pot arribar a una entesa amb aquestes accions?, que pretén?. És aquesta la forma que té de dialogar el nostre alcalde. Però tot i aquests fets, ens vam presentar a la reunió el president Jaume Oliva i el secretari Jaume Cera per intentar esbrinar que pretenia. Però cosa inaudita no va voler deixar entrar al secretari de la Marinada, en Jaume Cera. Vam insistir en que havíem de poder estar les dues persones. Com no va acceptar es va decidir no realitzar la reunió i vam marxar de l’ajuntament, decebuts i amb totes les esperances trencades. Després ens vam assabentar que volia celebrar la reunió amb aquestes denuncies a la ma i com a testimonis el secretari de l’ajuntament i el Cap dels Mossos de Cervera per que ens veiéssim forçats a anul·lar la festa i el pessebre.
Amb tots aquests fets va arribar el dia de la Festa del 25 aniversari del Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, el dissabte dia 29-11-08. A les 17 h es va començar amb el record dels col·laboradors del pessebre que ja no hi son entre nosaltres, amb missa oficiada pel mossèn Eduard Ribera i cantada per la Coral de Granyena; pregó de festa a càrrec del metge del poble Ignasi Miguel; recital de poesies a càrrec de Jordi Pàmias i seguidament traca, rètol de foc; dansa de Montse Esteve; ballada dels Gegants; grallés de Sanaüja, etc. I es va començar un recorregut molt singular del pessebre on es va trobant exposició de fotos, passes de diapositives de tota la Història del Pessebre, actuacions musicals com Escola de Música Ramón Cisteró, Germanes Ribera, teatrals del grup Encaix o del Centre Excursionista, racó del conte. Etc. Al acabar el recorregut es dona a cada membre invitat en record de la festa un iman amb el símbol del pessebre, torrades i botifarra. I encara es van fer les actuacions del castellers Els Margeners, batucada amb “Un, dos, tres Qua”, i després d’unes paraules del Josep Mª Cera es va recitar un emotiu poema de una membre de La Marinada i es va passar un audiovisual fet per Ester Castaño, (penjat a internet). Es va acabar la festa amb els gralles Bufacanenyes i el correfocs de les Forces Diabòliques de Sanaüja.
Es va tenir molta cura en que aquella mateixa nit quedés tot recollit i l’endemà després de fer una escombrada per tot el poble, no quedava restes de la magnifica festa que s’havia fet el dia abans. Una festa que es podria definir com "Una manifestació de l'Associacionisme" en contra de les mesures dictatorials d’un ajuntament.
El dimarts dia 2 de desembre el president Jaume Oliva va haver de comparèixer al Jutjat de Cervera per la causa del Desacatament a l’Autoritat.
Ja sense esperances vam fer un últim intent de demanar l'accés al Centre Recreatiu (local que es va construir i equipar gràcies a la Marinada) per fer el sopar de presentació del pessebre, sopar que es fa anualment per trobar-nos tots els figurants i col·laboradors del pessebre abans de cada nova edició i que també s’aprofita per fer la planificació de la disponibilitat dels diferents membres per a assistir a les representacions.
A principis de desembre el Sr. Llobet fa un decret d’alcaldia marcant les condicions per obtenir la llicencia d’us comú especial de les vies publiques i locals socials. Regularitzar tot el que estava aplicant i inventant des de feia temps.
El divendres dia 5 de desembre els de sempre, i sense testimonis, ens trenquen part de la sínia de fusta que teníem posada en una escena, amb aquestes condicions de vandalisme , no podem deixar res als exterior, dies endarrere també ens havien tallat les bigues de fusta que teníem acopiades al costat del cementiri, que s’havíen recuperat de l’enderroc de la rectoria per a utilitzar-les pel pessebre. Passen a ser utilitzades en l’estufa de casa de l’agutzil i la mestressa de festes de l’ajuntament.
A més aquella mateixa setmana ens havia arribat la llicencia un xic modificada, amb l’assessorament dels advocats. Va treure la referència a la condició de les 100 invitacions però la resta continua igual i sols ens deixa 3 dies per recollir-la. Sota aquestes pressions i veient que la seva idea continua essent posar traves a que fem el pessebre, es va decidir suprimir tot el muntatge exterior del pessebre i fer-lo sols pels interiors de les cases, de les quals sí tenim permís dels propietaris particulars. I així ho varem fem saber a la premsa. El dissabte dia 6 de desembre es retira tot el muntatge dels exteriors.
L’any que celebràvem el 25e aniversari del pessebre, aquest sols es faria en els "Espais privats" sense ocupar els carrers amb muntatges fora de sèrie; el pessebre ja no tindrà les escenes grandioses del mercat, de les obres, dels pastors. Però s’intenta fer un pessebre humil, sensible, cuidant al màxim els detalls. I així ho vam fer, a més com a celebració del 25 aniversari es va decidir de fer-lo gratuït per a tothom.
Durant aquesta primera setmana de desembre i desprès de la presencia del Jaume Oliva al Jutjat de Cervera per declarar en la denuncia de desacatament, sembla que els politics volen fer-hi alguna cosa. Truca el Delegat de Cultura de Lleida i el Delegat de Governació el qual ens diu que intentarà fer de mediador amb el Sr. Llobet, intentarà organitzar una reunió per la propera setmana per arribar a un acord. Se’ns obre novament l’esperança, encara que ja estem recollint tot el material, ja no hi ha temps per res més. Però el delegat del govern posa com a condició que no es faci públic, que els mitjans de comunicació no se’n assabentin, és el mateix que li diuen a ell, o almenys és això el que ens diuen. Però al Sr. Alcalde li va faltar temps per comunicar-ho a la premsa i boicotejar aquesta trobada. El diari Segre ens truca el dissabte dient que saben lo de la reunió que els hi ha dit el Sr. Llobet i el diumenge 7 de desembre ho publica. Donat que es va difondre a la premsa el Sr. Miquel Pueyo Delegat de Governació veu que no hi ha cap interès de canviar les coses i va anular la reunió. No va voler escoltar les nostres supliques, ja que va ser el Sr. Alcalde que ho havia difós. La seva secretaria va dir que ja ho sabien i que ho sentien molt però que davant d’aquests fets no podien fer-hi res.
Una altra gerra d’aigua freda un altre cop sols i abandonats. Un altre cop els politics amaguen el cap sota l’ala. És desencoratjador, però és la trista realitat.
El dia assenyalat per l’inici del pessebre el dia 26 de desembre, la neu va impedir el que no havia aconseguit l’alcalde, el pessebre no es va poder fer per causa de la neu. Però si es va poder fer la resta dels dies 27 i 28 de desembre, 3,4,10 i 11 de gener. Els figurant van acudir a la cita com cada any, en lloc de trobar-nos al Local com sempre s’havia fet, ens trobàvem a Cal Xuriguera. Cada dia després del pessebre gaudim una estona agradable amb companyia de tots els figurants i col·laboradors del pessebre.
Durant aquests dies l’alcalde i el tinent d’alcalde passejaren provocant als figurants i varen fer fotos dels objectes que trèiem al carrer com saques, carro, coves, cadires, etc. Els mateixos figurants els van increpar dient-los-hi si no en tenien de vergonya i si no tenien altra feina que impedir el pessebre.
Al final del recorregut del pessebre cada any deixem un llibre per que el visitant deixi anotat les seves sensacions al contemplar el pessebre. Aquest any es va omplir d’observacions vers la situació del pessebre, ningú entenia com una obra d’aquesta magnitud, un esforç de tanta gent, es pot intentar impedir es pot intentar destruir.
Un dia de pessebre ens vam trobar al mig de la plaça la parada del Ramon Condal, una parada de productes de la terra que ocupa bona part de la plaça, parada que es beneficia del la gent que venen a veure el nostre pessebre, desviant-los de la parada nostra de records. Doncs aquesta parada s’havia muntat amb l’autorització de l’alcalde i sense haver pagat cap fiança, paraules del mateix Ramon Condal. Resulta que aquest venedor és cosí del Sr. Llobet, hi ha favoritismes, no faltaria més.
A l’última sessió va passar un fet inaudit. Els figurants baixaven als vestuaris espantats dels crits que feia un veí Josep Castellà, estava com boig, fora de si. Aquesta persona i la seva dona Amalia Couceiro que també cridava, són fidels a l’alcalde, ella és la persona que organitza les festes de l’ajuntament. Molt preocupats varen anar dos membres de l’organització a intentar calmar-los i a veure que passava, després de molts insults i crits van entendre que un cotxe del públic estava aparcat davant d’una porta del seu corral, un corral que no s’utilitza, que no té cap mena de senyalització de no aparcar i on moltes vegades hi ha hagut cotxes aparcats i mai s’ha fet cap escarafall. Aquest desafortunat incident passava davant de la cua del públic que esperava per entrar al pessebre.
Aquest incident hauria estat una anècdota més, si no fos que la Sra. Amalia Couceiro l’endemà va cursar una denuncia on s’acusava d’amenaces i agressions a un dels membres de la Marinada, un dels dos que havia anat a parlar i calmar els ànims i que a més és el Secretari de la Marinada. Va cursar la denúncia tot i que l’incident s’havia produït davant més de 200 persones que estaven a la cua en aquells moments. El rebre aquesta denúncia al cap de 15 dies ens va tornar a clavar una punyalada. Com es pot anar per la vida amb falses acusacions, amb mentides i enganys per fer mal als altres? Que va induir a aquestes persones a fer aquesta acció? Pensem que darrera hi ha la ma del Sr. Alcalde que intenta desestabilitzar el poble i fer veure que hi ha queixes en contra de la Marinada.
El dia 23-04-09 es va realitzar el Judici d’aquest fet. Com és lògic es va absoldre a l’acusat. Tot i que van portar un falç testimoni, no es van sortir amb la seva. La Jutgesa va veure contradiccions entre els testimonis i la denunciant.
Aquestes dates també es va saber qui havia estat l’autor dels escrits en contra de la Marinada publicats com a anònims a la revista La Veu de la Segarra feia dos anys. Com era de suposar els havia portat a la revista la mateixa persona la Sr. Amalia Couzeiro i que es va declarar insolvent i per tant no podrà pagar cap multa, ni cap indemnització per les seves falses acusacions.
A l’estiu va arribar l’execució de providència de constrenyiment de pagaments de la piscina. Es va recórrer davant l’organisme autònom de gestió tributària.
Durant tot l’any s’han fet les activitats programades de l’associació sense cap problema ja que disposem de Cal Xuriguera per fer-les i per reunir-nos. Hem celebrat festes populars. Hem cantat les tradicionals Caramelles per tot el poble. Organitzat excursions a peu i amb bici per la comarca. Sortides culturals a diferents llocs de Catalunya. Sessions de batuca, dansa del ventre, etc. Passis de pel·lícules. Es a dir ha estat un any ple d’activitats com fem des de fa molts anys. Les Caramelles en fa més de 40 anys i no s’han deixat de fer gairebé cap any.
I altre cop va arribar el temps per preparar el Tradicional Pessebre. Al novembre es va fer una carta a l’Ajuntament anunciant els dies del pessebre de l’edició 2009-10. Van contestar que necessitàvem llicencia per ocupació dels carrers.
Els hi vam fer un altra carta dient que no ocupem els carrers que no privem el pas a cap veí.. Posem algun objecte al carrer per ambientar-lo i que no quedi tan despullat, ja que no podem fer-hi cap muntatge. Els mateixos veïns treuen coves, carretons, sacs, cordes, etc. Tot de material que es treu uns moments abans del inici del pessebre i es recull al acabar. També recalquem que no impedim en cap moment la lliure circulació de vehicles ni de vianants pels carrers.
Al desembre el nostre advocat ens va comunicar que el procés de Desacatament a l’autoritat continuava fent el seu curs. Que aquest més de desembre estaven citats de la part contraria: una veïna del poble Merce Vilaplana, l'agutzil, i el tinent d’alcalde. En aquest procés no s’hi va presentar el seu advocat, però si el nostre.
En l’edició 2009-10 hi hagut un allau de visitants sobretot els dies 27 de desembre i el dia 2 de gener.
Les representacions es van poder fer gairebé totes sense cap incident apart de la neu que ens va obligar a suspendre les representacions dels dies 9 i 10 de gener. Per compensar es va fer una representació extraordinària el dia 16 de gener, després de la qual varem fer la foto de grup i un sopar per fer el comiat al pessebre de enguany.
Tot va anar be menys algunes actuacions del Sr. Alcalde i el tinent Alcalde que van marcar la nota desagradable i que ens torna a fer pensar que alguna en porta de cap.
El dia 26 de desembre, l’alcalde i l’agutzil van passar per l’interior del pessebre a visitar al familiar/cosí de l’alcalde i que munta una parada a la sortida, aprofitant l’allau de públic que ve al pessebre. L’Agutzil passa pel carrer on teníem muntada la parada de fer escombres i dona una puntada de peu al material escampant-lo. Qui us heu cregut qui mana al poble?. Molts dels figurants els van tractar de poca vergonyes.
Acta Notarial conforme utilitzem els carrers per fer el pessebre. Aquest fet va esperar a fer-lo l’últim dia del pessebre, quan havíem tret les quatre coses que posem per ambientar el carrer. Anaven el Sr. Llobet amb el Sr. Vila, el Notari i una acompanyant, van anar passant pels carrers fent fotos dels objectes i de les persones que anaven amb els vestits del pessebre. Això significa que està preparant alguna actuació/denuncia. Es gasta els diners del poble per fer la punyeta al poble, és ben absurd.
Durant aquest dies també ha deixat instal·lar la parada del Sr. Condal, parada que es beneficia de les persones que venen a veure el Pessebre. No s’entén que no vol pessebre però si que el seu cosí es beneficiï de les vendes que pot fer amb els visitants del pessebre. Quin oportunista!
Ens va arribar el comunicat del tribunal contenciós administratiu conforme el judici recurs de La Marinada contra la decisió de l’ajuntament de reversió de Cal Serra s’avançava al 21 de juny. Malauradament el nostre advocat va tenir problema d’agenda i es va arribar 10 minuts tard a la convocatòria, pel que el judici es va teòricament anul·lar per no presencia del demandant. Una vegada més les coses no funcionen. Aquesta vegada ens ha fallat l’advocat estrella. Per part de l’Ajuntament van assistir tota la manada: L’alcalde amb els regidors Vila, Gargante i també el de Comavella, l’agutzil, l’Amalia, en Rosend Gené i el seu advocat.
El jutjat dicta sentencia per incompareixença.
El nostre advocat va presentar de nou el recurs davant del Contenciós Administratiu i d’aquest s’envia a l’Ajuntament.
El 5 de juliol el Sr. Alcalde va adreçar carta al president de l’associació, amb molt de sarcasme i donant un termini de 10 dies perquè desallotgéssim completament Cal Serra i lliuréssim les claus. Sembla que l’ajuntament té pressa per tornar algun favor. En la carta indica que encetarà la via judicial si no es desallotja la casa en aquests 10 dies.
L’endemà el nostre advocat va entrar a l’ajuntament un escrit conforme no procedeix sol·licitar el desallotjament. Definitivament la jutge va desestimar la presentació del nou recurs al Contenciós Administratiu, pel que s’haurà de portar al Contenciós Administratiu de Barcelona. El nostre defensor no ha fet la feina bé i ara es complica una mica més.
L’advocat ens comunica que la jutge ha arxivat definitivament la denuncia per desacatament a la autoritat presentada pel Sr. Josep Llobet en vers al president de la Marinada Jaume Oliva. Tot plegat una bona pèrdua de temps i diners tant per part de l’associació com de recursos públics malversats pel consistori.
El consistori municipal ha enviat a l’Associació Cultural La Marinada la incoació d’expedient sancionador per haver representat el pessebre vivent la passada edició i planteja la sanció a La Marinada de fins a 30.000€. Ja surt a la llum el perquè, en una de les representacions de la passada edició, l’alcalde i tinent alcalde van passejar pel poble acompanyats de notari, aixecant acta, tot preparant el camí per a aquesta sanció i acabar definitivament amb les representacions del pessebre vivent.
L’any 2008 el consistori va prohibir la celebració de la festa dels 25 anys i la representació de la que era 26ena edició. Aquest fet va provocar que a partir d’aquell moment el pessebre es concentrés en els grans quadres instal·lats únicament en els espais privats, evitant els carrers. Durant la darrera edició de 2009 van continuar les representacions dels oficis instal•lades en espais interiors, tot i que durant l’escenificació alguns veïns s’emplacen als carrers del poble vestits de pessebristes, portant cistells i petits estris per donar continuïtat ambiental al recorregut del pessebre. Aquest és el fet que origina l’expedient sancionador plantejat pel consistori, aplicant la normativa urbanística i tipificant-ho com delicte greu, equivalent a edificar en zona pública.
S’ha provat de demanar, una vegada més, ajuda al Síndic de Greuges. Segurament quedarà tot en que tornarem a sortir a la publicació, memòria anual de queixes rebudes pel Síndic, però no s’ha de perdre mai l’esperança.
Per poder fer les al·legacions es va demanar a l’ajuntament copia de tota la documentació de l’expedient. No s’entén com el secretari, un funcionari amb capacitat de dir les coses tal com són ja que està cobert per la llei, li pot seguir el joc al Sr. Alcalde.
La Marinada ha presentat al·legacions a l’expedient sancionador sense gaires esperances de que serveixin per aturar el procés, desprès del precedent de cas omís en anteriors al·legacions presentades per reclamacions del consistori. Es evident que la única intenció del consistori és perjudicar i acabar amb les activitats de l’Associació Cultural. Les al·legacions són clares i evidents que no és aplicable el que pretén, però també ho eren les de Cal Serra, les de la Piscina... Acabarem una vegada més al Contenciós Administratiu.
Es va fer un comunicat de premsa pels mitjans perquè se’n facin ressò del que ens està passant i a veure si la opinió pública o algú del seu partit, el frena una mica i li fan veure que el mobbing que ens està fent no el mereixem, és il·legal.
El pessebre ha de seguir endavant, es continua amb el muntatge, s’envia carta informativa als participants i s’entra per registre a l’ajuntament el comunicat de la celebració de la nova edició, amb tota la informació de l’esdeveniment, com s’ha fet els darrers anys. Paral·lelament també es fa sol·licitud per poder muntar alguna escena fixa al carrer amb la petició clara d’exempció d’aplicació de fiances, com ens han aconsellat des d’institucions públiques
S’envia també escrit als veïns de tot el municipi animant-los a participar en aquesta 28ena edició.
